... [2]

Maig 4047


Gravats en l’aigua,
en la llacuna del record
i com parets
on la bellesa
penja dels ulls
peus cerquen veritats
de vidre en les roques,
pits hostatgen el sol
i déus
per unes orelles
en l’embruix
que articula els cossos
amb el so vibrant de les veus

Recorda-ho amb el blanc líquid
del mar de quan d’orient no n’era
sense occident pels qui “en són déus” deien
i pels qui cercadors d’existència
eren les puntes dels dits
les vulves i les vergues

doncs parets no en pot haver ja
allà on ja no hi ha ulls.


-Maig 4047




Poema: Magnus Valor