Desperta l’hora dolça
En roig s’estanca el cel
de la memòria
-quants els esglaons que ja no
s’endinsen cap a casa-
Dansen sempre els ulls
al compàs de Sírius
allà dalt, llampurnant
enmig del sostre
mentre de l’altra banda
de la porta
un pensament
retorna en un més enllà
que fuig del meu rostre.
Poema de Magnus Valor
